La parada

Girona i Blanes són els escenaris de les narracions de Ruyra, que combinen el verisme i la fantasia, tot aprofitant les vivències de la infantesa. Amb penetració psicològica, analitza les ànimes primitives —dramàtiques o idíl·liques— dels pescadors o els pagesos, que retrata amb tant de realisme; fins transcriu les converses en el dialecte salat, que coneixia a fons. La parada és un aplec de narracions que confirma la seva línia d’escriptor molt personal, costumista d’una profunda fibra religiosa i humana, que recull l’agre de la terra i l’harmonia homèrica de la mar i, només estilitzant-los, en fa matèria literària.